Biodiversitat lingüística

En un mon globalitzat, on molts dels patrimonis de la Humanitat estan en perill, la societat de la informació ha permès d’una banda, la comunicació mundial però d’altra banda planteja un risc real, l’homogeneïtzació cultural i lingüística.

Al segle XXI, tots els ecosistemes estan en perill. Cal treballar de forma conjunta per mantenir la integritat i la vitalitat dels ecosistemes, les cultures i les llengües. Preservar la continuïtat del desenvolupament i el coneixement ecològic i fomentar l’ús i la transmissió de les llengües, eines de transmissió del coneixement, és fonamental per resguardar la biodiversitat dels nostres ecosistemes.

Vivim sota l’amenaça constant de la pèrdua de patrimonis: el natural, el cultural i el lingüístic. Si perdem un sola llengua perdem també, el coneixement que tenim del seu entorn. La diversitat va més enllà del món natural. Els humans formem part indissoluble de la història de la terra, vivint en una diversificació continuada i creixent i només els que hem estat capaços d’adaptar-se al canvi, hem sobreviscut.

Des de la perspectiva històrica, el caràcter distintiu de la llengua ha constituït un dels fonaments més sòlids sobre el qual, les societats humanes, han establert les seves identitats, han creat vincles de relació i han construït un nosaltres que ens diferencia dels altres.

L’ecologia estudia entre d’altres disciplines la població dels ecosistemes. L’ecolingüística és un branca de la lingüística teòrica que apareix al voltants dels anys noranta i que centra el seu estudi en el context social on apareixen immerses les llengües i el context ecològic on s’insereixen les societats. Explora el paper de llenguatge en les interaccions vitals entres els éssers humans, altres espècies i el medi ambient. Els humans formen part de la societat però també dels ecosistemes dels que depèn la vida. Quin poder de transformació té el llenguatge per actuar sobre el canvi climàtic , la pèrdua de la diversitat o la justícia ambiental?

L’esperanto és una llengua planificada que des dels seus inicis, ha estat una llengua estretament lligada a la transformació i els canvis (moviments obrers, l’anarquisme, ateneus i sindicats llibertaris). Una llengua amb una base cultural heretada dels manlleus que ha sabut crear una cultura pròpia. Una llengua present entre els joves, les xarxes socials, la música i la literatura, la premsa, en l’ensenyament, com a llengua d’ús en organitzacions internacionals no lucratives, en entorns polítics europees, en el turisme internacional, fomenta la igualtat en el la comunicació internacional. Un gran argument per a la preservació de la diversitat lingüística. Pot l’esperanto liderar el canvi que necessitat la Humanitat per a la preservació de la biodiversitat i la diversitat lingüística?