Antoni Badia + Pedro M Martín
– Taller de màgia
Antoni Badia és mestre jubilat, participant de congressos i trobades i, de fa temps, practicant afeccionat de trucs de màgia.
Pedro M Martín és mestre de llengües estrangeres, jubilat, autor p.e. de la Guia de conversa català-esperanto, col·laborador de Kataluna Esperantisto i amant dels jocs de màgia.
Rafa Blanco Arbe
– Esperantistes de l’Ateneu de Pamplona-Iruña durant la segona república
Rafa Blanco Arbe ha sigut mestre de llengua i literatura basca a l’institut d’Altsasu i al de Zangoza-Sangüesa. Esperantista de fa molts anys, ha estat redactor de la revista Kuspe, i col·laborador a RokGazeto i Etnismo. Interessat en la memòria històrica de la Guerra Civil, i en les llengües i cultures minoritzades.
Jordi Calafí i Franquesa
– Curset d’inciació a l’Esperanto
Jordi Calafí i Franquesa és el tresorer de l’Associació de Joves Esperantistes de Catalunya (KEJ) i ha participat en nombrosos esdeveniments de l’àmbit esperantista. Nascut a Barcelona, prové d’una família d’esperantistes, els quals li van transmetre des de ja ben petit els valors que aquesta llengua engloba. Ha participat des del 2015 a nombroses colònies d’esperanto en el marc dels congressos anuals [Lille, Nitra (Eslovàquia), Lisboa i Lahti (Finlàndia)], on els últims anys va fer de monitor. Dominar aquest idioma li ha servit per aprendre’n de molts més: alemany, francès, portuguès i inclús des de fa un temps va a classes d’àrab. Actualment cursa Negocis Internacionals a la UPF on imparteix un curs mensual d’esperanto.ns conjuntament amb Vic i la seva història.
Mon Cardona i Farrés
– Ballada popular col·lectiva
Mon Cardona i Farrés és fill de la vila de Sants i mestreballador. És un apassionat de les danses i les músiques tradicionals de tot el món i les tradicions en general, per això ha dedicat gran part de la seva vida a ensenyar danses popular i d’arrel tradicional d’arreu del món. Esperantista, sonador popular, a estones fa de músic amb l’acordió diatònic, el flabiol i el bombo. La seva pedagogia i el seu mètode són essencials perquè, tothom que ho vulgui, aprengui a ballar.
Josep Maria Casals
– Astronomia: Una mirada a l’univers
Josep Maria Casals és enginyer industrial jubilat, després d’haver treballat més de quaranta anys a l’oficina tècnica d’un grup d’empreses del ram de la pell. Aficionat a l’astronomia i un dels socis fundadors de l’Agrupació Astronòmica d’Osona on, més que no pas a l’observació, s’ha dedicat més aviat a la divulgació científica, naturalment d’astronomia però també de matemàtiques i física. Va ser un dels fundadors de la Delegació de Vic (ara d’Osona i Lluçanès) d’Òmnium Cultural. Va fer classes de català durant molts anys, abans que la llengua fos inclosa en l’ensenyament reglat.
Pep Castells Casellas
– L’esperanto, una secció de l’Ateneu Enciclopèdic Popular
Pep Castells Casellas, 1953. Sant Pere de Torelló. Durant els anys setanta va tenir càrrecs en els comitès de la CNT de Catalunya. Des de 1980 és membre del Centre de Documentació Històric Social de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona i de la Federació d’Estudis Llibertaris i Anarcosindicalistes (FELLA). A finals de 1980 ha de deixar Barcelona i torna a viure a la comarca d’Osona.
Actualment resideix a l’Esquirol. Ha publicat poemes en El vaixell blanc, de l’Ateneu Enciclopèdic i un parell de llibres. En l’espai de l’assaig i el pensament polític i social ha escrit i escriu en publicacions locals i comarcals i en diferents capçaleres de l’àmbit llibertari. El 2019 en l’editorial Lo Diable Gros ha publicat Del foc a les brases (Articles incorrectes 1978-2005). El 2022, des de l’Ateneu Enciclopèdic, ha editat Les cartes d’en Jan Mero (1938). Història familiar de can Mero a l’any 1938, a partir de les cartes d’un jove soldat, mort el 1938, que es van trobar en els arxius de l’Ateneu enciclopèdic.
Joan Català
– Cercant la llum de l’Univers
Joan Català és membre de l’Associació Astronòmica de Castelló des de fa 20 anys. Durant molts anys ha estat membre de KEA/KEJ/VEJ participant en la creació d’interessants projectes com Tutmonde, Pasporta Kalendaro, la primera web de Pasporta Servo, Klaku, Heliketo, el blog de KisTV. Professionalment és funcionari i treballa com informatic a l’Ajuntament de Castelló. En la seva associació SAC participa en diverses activitats astronómiques, divulga coneixements i organitza cursos.
Xosé Conde
– Les meves eines preferides en l’ensenyament
Xosé Conde és esperantista des del 1986. Va nèixer a Ourense (Galícia) i viu a Catalunya. Professionalment és professor d’informàtica. A més d’ensenyar Esperanto va participar al projecte Flugiloj de Malfacila Vento per ajudar a gent que vol ensenyar Esperanto.
Carles Costa i Muntadas
– Josep Pratdesaba
– Congrés Vic 1924
Carles Costa i Muntadas. Persona Humana i Enginyer Tècnic en Informàtica de Sistemes per la Universitat Oberta de Catalunya. Desenvolupa actualment la seva activitat professional com a desenvolupador de programari d’escriptori però també ha treballat en l’entorn web. Inquiet. Des del 2008 disposa d’un bloc (www.carlescosta.cat) que compta amb més de sis-centes cinquanta entrades amb articles de diversa índole. El 2016 va publicar Un passeig per Vic. Recentment (novembre del 2023) ha publicat en format digital Antònia Bardolet, una estrella en l’univers vigatà. Enguany ha publicat en paper Glòries Vigatanes, llibre publicat en format digital el 2021. Només sap que no sap res i té com a lema «la humilitat i la reflexió són el nèctar i l’ambrosia del coneixement». Això li permet gaudir i ocupar el seu temps lliure aprenent i coneixent coses noves i velles. Aquest afany l’ha portat a fer cursos des de psicologia o tecnologia fins a cuina, una altra de les seves grans passions conjuntament amb Vic i la seva història.
Ludoviko de Gibert
– Viquipèdia
– Apreneu Esperanto amb la Viquipèdia!
Ludoviko de Gibert és natural de Barcelona, tot i que actualment resideix a Vilafranca del Penedès. És professor emèrit de biologia, viquipedista des de 2006 i esperantista des de 2019. Col·labora activament en els projectes en català i esperanto de la Viquipèdia, així com en altres iniciatives com Wikidata o Wikimedia Commons i pren part de forma regular en viquiprojectes i en l’organització de viquitallers i viquimaratons. És membre del grup d’esperanto de l’Ateneu Llibertari de Gràcia així com membre de KEA, l’Associació Catalana d’Esperanto, i de SAT, Sennacieca Asocio Tutmonda.
Nicolau Dols i Salas
– D
Nicolau Dols i Salas. Lingüista i esperantista.
És catedràtic d’Universitat de les Illes Balears, llicenciat en Filosofia i Literatura ( Filologia Catalana), màster en Filosofia per la Universitat de Sheffield, titulat en estudis d’Àsia Oriental (UOC) i doctor en Filologia Catalana per la UIB. Els seus interessos se centren e les són la teoria fonològica, les llengües artificials, la història de la lingüística i la traducció literària.
Ha exercit de professor de català a la Universitat de Sheffield i com a professor d’esperanto a la Internacia Kongresa Universitato (IKU) i com a professor de fonètica (general i d’esperanto) a la Universitat Adam Mickiewicz, Poznań, Polònia.
Fill de Palma, sempre ha defensat que sense llengua no som res. La varietat és la seva paraula predilecta. Un poc polissó, diuen els que el coneixen bé, li agrada cercar la perfecció en tot allò que fa.
Membre de ple dret de l’Institut d’Estudis Catalans, recentment ha estat nomenat president de la Secció Filològica de l’IEC. Una veu que aportarà la variació lingüística a la seu de l’acadèmia de la llengua.
Isaac Giménez
– Presentació de KEJ
L’Isaac Giménez ve de la ciutat de Barcelona i forma part de la Joventut Catalana d’Esperanto des de fa dos anys. Ell estudia dret i relacions internacionals a la universitat i les seves aficions preferides són el futbol i també aprendre tantes llengües com sigui possible.
Òscar Hernández
– Per què passa això? La ciència respon
L’Òscar Hernández és de Barcelona, ha estudiat Física i Meteorologia, i és actiu a la Joventut Catalana d’Esperanto. És esperantista des de l’any 2015 i li agrada la ciència i els seus lligams amb la societat.
Patrick Lagrange
– Diskonigo de racia metodo
– Kunlaborado amatoro-profesiulo en astronomio
Patrick Lagrange és esperantista de naixença des de fa més de 70 anys. Gràcies al seu avi esperantista, va interessar-se per l’astronomia fa 63 anys. Va esdevenir instructor sobre astronomia fa 35 anys, i segueix dedicant-s’hi malgrat estar jubilat des de 2017.
Pep Morella
– L’associacionisme cultural en ple segle XXI: contribuint a construir un món millor des d’un ateneu
Pep Morella és nascut el 1963 a Barcelona. De la mà dels pares, s’inicia amb 9 anys en el món associatiu, com a ballador de l’Esbart Sant Isidre. Més endavant, balla també a l’Esbart Ciutat Comtal i a la Colla de Casats de Ball de Gitanes del Coro de Sentmenat. Treballador voluntari des dels 18 anys. Fet i crescut des del món cultural en el seu vessant més ampli, des de la cultura popular i les activitats de vacances i de lleure per a infants i joves, fins als moviments veïnals, passant pel compromís social. Precursor de la cultura com a quelcom proper, abastable, del poble i per al poble, creu que una ciutadania activa, participativa i empoderada ha de ser la protagonista del calendari festiu de qualsevol municipi. Ha estat director d’un equipament d’infància i joventut i president de la Fundació La Roda. Des de 2019 és el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, tasca que combina, des de 2021, amb la presidència de la Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca, on també fa de gestor cultural i programador d’arts escèniques.
Bernat Pascual
– Resum històric de l’observatori Pratdesaba i la restauració del seu telescopi
Bernat Pascual és doctor i màster en història de la ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. És soci fundador de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica i fundador i redactor del seu butlletí Ictineu. El seu àmbit principal de recerca és la història de les ciències de la vida, en particular la dels segles XVIII i XIX. També treballa sobre la història de la ciència en els àmbits geogràfics locals i en les relacions entre literatura i ciència al llarg de la història. En aquest darrer sentit, investiga la presència i el significat dels elements científics i tecnològics en l’obra de l’autor francès Jules Verne. És autor de nombrosos articles i una dotzena llarga de llibres sobre els temes objecte de la seva investigació.
Jordi Perera i Faura
– Conversa sobre els errors gramaticals més corrents en els parlants d’Esperanto
– Vesprada d’interconeixement
Jordi Perera Faura és tècnic en electricitat, electrònica, telecomunicacions, i infraestructures de telecomunicacions, actualment jubilat.
Natural de Badalona (Barcelonès) però fugitiu de la gran ciutat, ha viscut molts anys a L’Alt Urgell i, la darrera dècada, al Moianès.
Sindicalista, activista social dins de ONG’s, de xarxes d’economia social i solidària, i d’agrupacions per a la defensa de la llengua i els drets nacionals catalans. Ha participat en programes de voluntariat per la llengua catalana, també com a monitor d’esperanto en activitats de conversa i aprenentatge, i col·laborat en traduccions al català de paginari esperantista, principalment del curs Lernu.net i de la web de Somera Esperanto Studado.
Impulsor i actual coordinador de la xarxa d’intercanvi de serveis i habilitats Banc del Temps del Moianès, i també dels tallers d’intercanvi lingüístic Aprenem a Moià, on els participants s’ensenyen uns als altres diverses llengües (català, castellà, francès, portuguès, esperanto, italià, anglès…).
Li agrada participar en acolliments mutus a través de la plataforma PasportaServo, i gaudeix de les trobades gastronòmiques i caminades compartides.
Amant dels espectacles en viu i de la música de carrer, ha participat en diverses formacions musicals com a percussionista (grups de música tradicional, de diables, de xaranga i de batucada).
Ramon Perera i Perera
– Un cop d’ull al català
Ramon Perera a ha sigut enginyer de professió. Interessat per molts temes. Enamorat de l’esperanto. Té una àmplia experiència com ensenyant. Cronològicament ha ensenyat diverses matèries a alumnes de batxillerat, a tècnics i estudiants d’enginyeria i durant molts anys a alumnes d’esperanto. Es va enamorar de l’esperanto relativament gran [als 35 anys], però va estudiar amb constància i va viure períodes [alguns mesos] exclusivament en esperanto. Això fou al Grésillon. No és la primera vegada que ensenya català. Això ja ho ha fet diverses vegades a persones intressades de diverses procedències: espanyols, hispanoamericans, paquistanesos…
Òscar Puig i Cánovas
– Esperantisme, nacionalisme i altres -ismes
Òscar Puig i Cánovas, 1959, informàtic sabadellenc. Esperantista des de la infantesa, va participar activament en el moviment esperantista juvenil, fou redactor de HEJS-Bulteno, membre B i C del Comitè de TEJO, cofundador i primer president de KEJ i cofundador de KEA, on ha exercit diversos càrrecs al llarg dels anys, el darrer del quals, president durat els últims cinc anys. Cofundador de l’Organització Humanitària Internacional Espero, que va treballar intensament en tasques de reconstrucció a Bòsnia i Hercegovina després de la guerra.
Xabi Rico Iturriotz
– Presentació d’IKEL i Etnismo
Xabi Rico Iturriotz va nèixer el 1953 a Vitoria-Gasteiz on hi viu. Va entrar en l’esperanto el 1991. Fins la seva jubilació va fer de professor d’Història i Geografia en un institut. Des de fa uns quants anys treballa en organitzacions culturals per euskera. Pertany a la junta, com a caixer, d’IKEL que edita la revista Etnismo i, amb l’ajuda d’altres esperantistes de la seva ciutat, l’imprimeixen i envien a tot el món.
Hamza Salam
– Drets humans al Pakistan
Hamza Salam v
Immaculada Tubau i Prat
– Congrés a Manlleu 1919
Immaculada Tubau i Prat (Manlleu, 1973). És mestra. Sempre inquieta, forma part de: el Grup Fotogràfic Manlleu, Minyons escoltes i guies Sant Jordi de Catalunya, Grup de Defensa del Ter, Cor de carxofa -glosa, GLOF -Grup de Lectura Obert de Filosofia. Participa activament del món associatiu de la seva ciutat, Manlleu. Apassionada per la seva història. Esperantista incipient.